Testamento espiritual de Mosén Joaquim

El domingo os anunciábamos la despedida de Mosén Joaquim, como párroco de Caldes de Montbui.

Las diversas celebraciones fueron emocionantes según nos han contado, ya que nuestra comunidad estaba de Ejercicios Espirituales en Pozuelo de Alarcón.

"En la Santa Misa la iglesia estaba llena. - nos escribe una señora comprometida en la Parroquia- En sus palabras de despedida, el mosén estuvo brillante. Las palabras justas y bien medidas, con valentía y autoridad, con una gran energía , sin duda inspirado por el Espíritu. Los aplausos fueron intensos en tres momentos.El Sr. Fabra leyó unas palabras de despedida. Y los regalos fueron un álbum-montaje  fotográfico de Catequesis, el Libro de firmas, una cantidad en efectivo y una preciosa talla de la Santa Majestat, policromada, reproducción exacta y con una placa al reverso: "La parròquia de Caldes al seu Sr. Rector Mn. ........ y fecha. Cantó la Coral y los niños de Catequesi instrumentaron una canción. Muy bonito todo.

El mosén en la Santa Misa nos regaló una tarjeta con la fotografía de la iglesia de Santa María y al pié unas breves palabras.

Todos pusimos el empeño que al menos la despedida fuera perfecta, nunca se había hecho nada parecido, y lo fue. Y a la salida de las Misas del día el Mosén  repartió tarjetas con su nueva dirección, despidiéndose de la gente,

uno por uno. 

También en La Hoja Parroquial, el Testamento Espiritual que publicó, es precioso, de una grandeza de corazón y un gran Amor al Señor."

    

Y he aquí el dicho Testamento que nos permitiréis publicar por una vez en la lengua en que ha sido publicado, es decir en catalán. Os creemos bastante inteligentes para comprender lo esencial. Que los anti-catalanistas no se piquen: no están obligados a leerlo.

"Des de la notícia del canvi, i encara més quan el canvi es confirma, una ventada ferotge de sentiments i de pensaments passen com sense permís pel cor i pel cap, esvalotant tota la casa. Hauríem de dir que ja ho sabíem, que tard o d’hora havia de ser així, perquè forma part de l’essència del servei del sacerdot: allà on l’Església vulgui i quan Crist, el Bon Pastor, vulgui. De la mateixa manera Mn. Xavier ha hagut de deixar Montornès i ara ve aquí: per fidelitat i disponibilitat generosa a l’Església i a les ànimes que Déu estima. Encara que humanament tingui un cost, ens ha de fer créixer en la fe i la confiança en Déu i en els qui Crist ha posat com a pastors de la seva Església. Ja ho sabem que tot creixement comporta una crisi. Doncs som-hi.

    La primera paraula ha de ser “gràcies”. És just i necessari que, primer de tot, donem gràcies a Déu, que aprenguem a fer-ho bé i que ens ajudem els uns als altres. En això ens serveix saber i fer conscient en el nostre cor que tot el que hem rebut de bo, ha estat en últim terme rebut de Déu, la veritable font de tot bé i de tota benedicció.

    La segona paraula és “perdó” per les coses que no s’han fet bé i per les que es podien haver fet millor. Diuen que de vegades més que ser ofesos, ens n’hem sentit d’ofesos. M’ha sabut greu especialment que alguns s’hagin sentit ofesos no per amor a la veritat, sinó per supèrbia i per orgull. Espero que algun dia se n’adonin i el Senyor els alliberi i els curi, deixin de patir i de fer patir pels seus propis encegaments, i descobreixin que el goig de l’amor a Crist passa per la recerca de la veritat més que no pas per alimentar els propis prejudicis. Cal una caritat sense fingiments envers els altres. Cal l’adhesió de cor i de ment a la seva Església, sense prejudicis ni tonteries sentimentaloides i adolescents.

    La tercera paraula és “misericòrdia”. És la paraula amb la qual demanem humilment a Déu que ens guareixi de les ferides del passat perquè puguem entomar el futur amb esperança, amb la confiança i la certesa que la gràcia i la força de Déu no ens faltarà, i que encén en nosaltres el desig sincer de lluitar per ser més sants. Crist també ens convida a ser misericordiosos els uns amb els altres, com Ell ho és amb nosaltres.

   Que la Santa Majestat us protegeixi, i la Mare de Déu us guardi. Ah, i pregueu per mi"