LA NOCHE Y EL DÍA

Hoy no es un día cualquiera. Las noticias del sábado comunicaban que hoy pasábamos a otra fase del confinamiento, que podíamos salir a la calle en determinadas franjas horarias y cumpliendo unas determinadas normas sanitarias.
La situación no es muy diferente a la de días atrás. Hospitales llenos, médicos y enfermeras atendiendo a los enfermos con vocación de servicio, en muchos casos sin el material necesario para garantizar su propia salud. Problemas graves como los de quienes han perdido su trabajo, de quien se ve abocado a recurrir a los servicios sociales para garantizar la subsistencia, y tantos y tantos casos de difícil solución.
El drama más grande, sin embargo, es el de los afectados de las residencias - a pesar de estar bien atendidos -la cantidad de personas que no pueden o no han podido tener junto a sus seres queridos en momentos tan graves de miedo, inseguridad y soledad, incluso en el momento de su muerte.
Ante situaciones como esta, me imagino a Dios presente y junto a los necesitados, acompañándolos con su amor en estas horas tan difíciles.
En medio de esta problemática, noticias contradictorias, nada que haga pensar que todo está bajo control.
Quien más quien menos, a lo largo de la vida hemos pasado por momentos complicados de salud, de trabajo, de relación con los demás, de fe ... Las experiencias negativas, a menudo nos pueden cambiar la percepción de la vida, hay que sacar la parte positiva, para rectificar o cambiar; llegar a ser más conscientes del valor de estimar las pequeñas cosas de cada día.
Que Dios nos ilumine con su sabiduría, que nos haga comprender que los sufrimientos nos deben servir para hacernos más fuertes, más justos, más humanos, más hermanos.

 
Hoy no es un día cualquiera. Ahora ya podemos salir a dar una vuelta. Salir a la naturaleza es redescubrir la belleza de la Creación, dando gracias por poder disfrutar de tanta maravilla! Vivir esta experiencia hace pensar en aquellos que no lo pueden disfrutar y que des más importancia a todo.

 
Colores de todo tipo, más vivos que nunca; las hierbas de los márgenes, amapolas, flores amarillas y blancas, hinojo y tomillo; el agua del arroyo clara y transparente con un murmullo encantador que te hipnotitza. Los jilgueros cantores, parece que estén hablando entre ellos. Qué sensación de estar en el Paraíso. Tórtolas, pinzones, mirlos palomas, conejos, hormigas, están presentes en este lugar hecho por la mano de Dios. 

¡Vida! Es lo que nos da todo lo que nos rodea. Pero hay que complementarla con la parte espiritual para ser plena del todo. Todo este tiempo hemos podido oir la misa oficiada por Francisco, y lo hemos podido vivir en familia. En sus homilías, el Papa repetía a menudo que todos somos hijos de Dios. Creemos lo que creemos, todos estamos llamados a amarnos como Dios nos ama, nos exhorta a ponernos al servicio de los demás, a dar ejemplo de ser cristianos con nuestras obras.

Joan Dalmau Pratsevall

Avui no és un dia qualsevol. Les notícies del dissabte comunicaven que avui passàvem a una altra fase del confinament, que podíem sortir al carrer en determinades franges horàries i complint unes determinades normes sanitàries.

La situació no és molt diferent a la de dies enrere. Hospitals plens, metges i infermeres atenent els malalts amb vocació de servei, en molts casos sense el material necessari per garantir la seva pròpia salut. Problemes greus com els de qui han perdut la feina, de qui es veu abocat a recórrer als serveis socials per garantir la subsistència, i tants i tants casos de difícil solució.

El drama més gran, però, és els dels afectats de les residències - tot i estar ben atesos -la quantitat de persones que no poden o no han pogut tenir al costat els seus éssers estimats  en moments tan greus de por, inseguretat i soledat,  fins i tot en el moment de la seva mort.

Davant situacions com aquesta, m’imagino a Déu present i al costat dels necessitats, acompanyant-los amb el seu amor en aquestes hores tan difícils.

En mig d’aquesta problemàtica, notícies contradictòries, res que fes pensar que tot plegat estigués sota control.

Qui més qui menys, al llarg de la vida hem passat per moments complicats de salut, de treball, de relació amb els altres, de fe... Les experiències negatives, sovint ens poden canviar la percepció de la vida, cal treure’n la part positiva, per rectificar o canviar; arribar a ser més conscients del valor d’estimar les petites coses de cada dia.

Que Déu ens il·lumini amb la seva saviesa, que ens faci adonar que els patiments ens han de servir per fer-nos més forts,  més justos, més humans, més germans.

Avui no és un dia qualsevol. Ara ja podem sortir a fer un tomb. 

Sortir a la natura és redescobrir la bellesa de la Creació, tot donant gràcies per poder gaudir de tanta meravella! 

Viure aquesta experiència fa pensar en aquells que no ho poden gaudir i que donis més importància a tot.

Colors de tota mena, més vius que mai; les herbes dels marges, gallarets, flors grogues i blanques, fonoll i farigola; l’aigua de la riera clara i transparent amb un murmuri encisador que t’hipnotitza. Les caderneres cantant, sembla que estiguin parlant entre elles. Dona, tot plegat, la sensació d’estar en el Paradís. Tórtores, pinsans, merles coloms, conills, formigues, són presents en aquest lloc fet per la mà de Déu.

Vida! És el que ens dona tot el que ens envolta. 

Però cal complementar-la amb la part espiritual per ser plena del tot. 

Tot aquest temps hem pogut oir la missa oficiada pel Papa Francesc, i l’hem pogut viure en família. 

En les seves homilies, el Papa repetia sovint que tots som fills de Déu. 

Creiem el que creiem, tots som cridats a estimar-nos com Déu ens estima, ens exhorta a posar-nos al servei dels altres, a donar exemple de ser cristians amb les nostres obres.

                                                                       Joan Dalmau Pratsevall