EXPERIMENTEM L'INTERCESSIÓ DE MARIA MARE DE DÉU

Una expressió molt habitual en la litúrgia d’aquests dies nadalencs: “quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona”

Anem a aprofundir-la de manera que ens ajudi a  entendre una mica millor el Nadal i relacionar-ho també amb la persona de Maria.

¿Què vol dir que Jesús va néixer “quan el temps arribà a la seva plenitud”?. ¿Podria ser que el moment històric era un molt bon moment? Sembla que no. L’emperador August havia arribat al poder després d’haver combatut en cincs guerres civils. Israel havia estat conquistada per l’Imperi Romà, i el poble escollit no tenia llibertat. Per tant, sembla que la plenitud del temps no es refereix a un tema “geopolític”.

Per tant, ens cal entendre la plenitud del temps des del punt de vista de Déu. La plenitud del temps es dona en el moment en el que Déu estableix que ha arribat l’hora de complir les promeses que havia fet en l’A.T.

Per tant, no és que hagi un moment històric molt bo i Déu decideixi enviar el seu Fill, sinó que és la vinguda del Fill en la carn la que fa que la historia del món arribi a la seva plenitud. I comença una nova era.

Com dèiem en el verset de l’al·leluia d’avui: “Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill” (He 1, 1-2). I això suposa l’inici d’una nova era.

Per tant, la plenitud del temps es dona perquè Déu en persona està present en la nostra historia!! Expressió, com veiem, que ens ajuda a tornar a considerar la realitat del Nadal. I quedar garratibats, estorats,  davant del que celebrem al Nadal!. Quina cosa mes sorprenent!: Déu en persona present en la nostra historia!

I tot això que diem a nivell “megahistòric”, ho podem dir també a nivell personal. ¿Quan ha arribat la nostra plenitud personal? Penseu-ho!. Ha arribat la nostra plenitud personal quan Déu entra en la nostra historia personal. Quin canvi!! Sense Déu o amb Déu. Tot diferent!

En l’inici de l’any es bo preguntar-se: ¿Déu ha entrat en la meva historia personal? ¿dirigeix la meva historia personal? ¿il·lumina la meva historia personal?. ¿Què hauria de canviar en la meva vida per a que Ell estigues realment present en la meva historia, o més present en ella?. En el diàleg amb el Senyor fem-nos algun propòsit.

I aquesta entrada en la “megahistòria” Déu la fa demanant permís a una noieta adolescent (tornem a quedar estorats) ... Déu demanat permís ... sense ella no hi ha redempció. I ella dona aquest “sí” total, aquest “fiat” total, aquest “facis en mi” total, (hágase).

Avui en l’oració col·lecta demanem a Déu que volem experimentar la intercessió de Maria. “Oh Déu, per la virginitat fecunda de Maria, heu donat un salvador al llinatge humà. Feu que experimentem la seva intercessió,...”. Avui solemnitat de la Mare de Déu, encara dins de l’octava de Nadal, volem experimentar la seva intercessió ...

Ella que va fiar-se, que ens ajudi a fiar-nos, a abandonar-nos en Déu.

Ella que va engendrar-lo, que faci que neixi en nosaltres d’una manera nova

Ella que va cuidar-lo, ens ajudi a cuidar la nostra relació amb Jesús.

Ella que va ser la primera cristiana, ens ajudi a seguir el Crist, millor en el 2017 que en el 2016.

Volem avui, primer dia de l’any, i cada dia d’aquest any, experimentar la seva intercessió. Amen

Francesc Jordana